Raons econòmiques per a la Independència de Catalunya

• El model productiu català i la manca d’inversions.

Catalunya ha estat històricament una regió industrial i actualment suposa pràcticament un terç de totes les exportacions de l’Estat. Tot i ser una regió clau per l’Estat espanyol quin suport hem rebut?

Ja es compleixen 50 anys on en els primers inicis de la industrialització espanyola la OCDE en un informe va proposar a Espanya la construcció de l’eix Mediterrani com a punt clau per les exportacions industrials i de l’horta de la costa de Llevant cap a Europa. Doncs bé 50 anys després, 35 de democràcia, encara reclamem una verdadera via que faciliti el transport de mercaderies cap la resta del continent i lluny d'això encara ens hem vist humiliats competint amb l’eix central que passaria per Madrid i travessaria per els Pirineus, un projecte faraònic clarament no rendible i afortunadament vetat per la UE per no ser sostenible econòmicament. Ni tan sols ara amb totes les comunitats del PP de llevant (València, Murcia i les illes) pressionant son capaços de tòrcer l'eix centraista.

• Que s’ha fet?:

Si no tenim corredor que tenim? El primer que es va fer en democràcia va ser construir indiscriminadament centenars de milers de Kilòmetres d’autovies per tot l’Estat i com no podia ser d’altre manera sense cap estudi de rendibilitat, no tenint en compte que el manteniment d’1km d’autovia suposa un cost de 100mil euros anuals. (millor no pensar que el suposa el manteniment de tota la xarxa estatal). Com que Catalunya també "is diferent" i ja no havia prou pressupost...va ser el sector privat qui va fer les autopistes i per això ens toca pagar i com que son molt rendibles la ministra Ana Pastor ha proposat utilitzar part dels beneficis per rescatar les pèrdues de les recents autopistes inaugurades a Madrid...en fi

Que s’ha fet amb la pluja de milions dels fons de cohesió europeus? A part dels famosos aeroports sense viatgers l’estrella ha estat l’AVE ja portem 50.000 milions!!! Que son 3000 km (i in crescendo), Japó te 2500, França 1900 i Alemanya 1300. La diferència?  Japó anualment te 300 milions de viatgers, França 113 i Alemanya 70, Espanya 16... Si no es rentable per què s’ha fet? A part de la escandalosa corrupció inicial en els traçats de l’ave i la compra dels terrenys, la rendibilitat no ha estat una raó de pes doncs el vertader objectiu ha estat polític i no econòmic. L’objectiu ha estat cohesionar Espanya en una xarxa radial amb centre Madrid on cap província estigui a més de dues hores de la capital. Fent país... Unir per exemple Barcelona i València no tocaria encara que fos de les poques rentables. Per cert el manteniment del km de via també son uns 100.000 euros anuals, 200.000 si es túnel..., una bonica càrrega pressupostaria per al futur.

Tornant a Catalunya es inevitable recordar els 114 milions de viatgers anuals de rodalies de Barcelona (que podrien ser el triple si la xarxa fos millor) on cauen les catenàries, amb freqüències de pas cada 30 minuts com es el meu cas i on projectes com la línea a l’aeroport encara està aturada mentre que en plena crisi a la capital no han faltat recursos per fer una nova línea ja acabada a la nova terminal tot i que ja disposaven de metro.

Jo personalment cada dia he d’agafar el cotxe (de Castelldefels a Molins) per moure’m dintre de la mateixa comarca El Baix Llobregat tot i ser un gran nucli industrial i si agafo el tren he de passar per Barcelona per després tornar enrere...total 1h i 50 minuts mentre que en el cotxe trigo 40 minuts. La molt necessària línea Castelldefels-Cornellà porta temps aturada incomplint un cop més els compromisos de l’Estat. Mentrestant vaig pagant una fortuna en impostos de carburants doncs es clar, s’ha de penalitzar l’ús del cotxe per fomentar el transport públic...  en fi...http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/cornella/recoder-rodalies-foment-cornella-2089322 mentrestant a Girona el desdoblament de la nacional II  clama el crit el cel i hi ha trams on de la nacional que son un autèntic  camí de cabres, total... a la costa brava no hi deu anar ningú...

Pel que fa al model econòmic d’Espanya, mentre la industria catalana es marginada, a Madrid han crescut un grup de 6 monstres tots amb la seu allí al costat del govern (son els verdaders acampados i no els de la Puerta del Sol, doncs aquests estan els 365 dies plogui o nevi). Es tracta dels 6 nous “campeones nacionales” ACS, Acciona, FCC, Sacyr,Ferrovial i OHL que estan allí parasitant tota obra pública i fent lobby per fomentar aquest model d’obra faraònica estatal d’economia no productiva. Els acompanyen els grans Bancs espanyols inclús el BBVA (el gran banc “basc”) que te la seu operacional allí i les seus de la majoria de les multinacionals que s’instal·len a Espanya.

• Ara en plena crisi ha replantejat el model en alguna cosa? 

Doncs bé si històricament el truc ha estat fer uns pressupostos generals on la inversió a Catalunya era mínimament acceptable per després comprovar que al final de l’any no s’ha executat ni la meitat (com l’incompliment de la inversió pactada a l’Estatut) doncs bé aquest any ja de forma totalment descarada ja en directament els pressupostos de l’Estat  s’ha discriminat Catalunya mentre a Galicia per exemple l’obra del AVE no para tal i com es farà també a Extremadura. Es com si es tractés d’un càstig per no ser una zona pepera tal com en el seu dia va ser castigada per ser un territorio de rojos després de la guerra civil. La novetat es que amb un cinisme sense precedents el ministre Montoro després de presentar els pressupostos declara que Catalunya es clau per la recuperació espanyola de la crisi, impressionant.

• La qüestió dels impostos:

Vivim en un Estat on hi destaquen tres regions econòmicament fortes, Madrid, Catalunya i País Basc+ Navarra. Aquesta última disposa d’un concert econòmic cosa que vol dir que s’administra i ingressa els seus propis impostos i n’envia una part a l’Estat exclusivament per els serveis que rep, solidaritat 0 doncs. Madrid es l’altre, disposa de tots els beneficis de ser la capital d’un Estat on s’hi concentren la seu de les principals multinacionals que s’estableixen a Espanya i també les empreses que foren públiques i que es van privatitzar (Repsol, Telefónica...) que paguen els seus impostos allí. Te l’avantatge de concentrar tots els ministeris i administracions públiques centrals oferint centenars de milers de llocs de treball qualificats amb sous elevats i que tenen un fort efecte multiplicador del PIB local (un funcionari amb un bon sou, i amb això paga al forner, a l’home del concessionari, al jardiner, ...aquest paga a l’altre...). Qui queda? Ah sí els passerells dels catalans els que regalen el 40% dels impostos recaptats aquí i no retornen mai.

A mi personalment em sembla lògic i correcte que hi hagi un cert repartiment de la riquesa però les magnituds de les que parlem ja es tracta d’un verdader espoli i el que es immoral es que a sobre no tots els territoris fem el mateix esforç

D’altre banda com no podia ser d’altre manera a Espanya no hi ha cap publicació oficial de les balances fiscals per tal d’analitzar la qüestió i aquí des de les Universitats han hagut de fer ingents esforços per tal de calcular fins on arriba la problemàtica. A Alemanya per exemple el sistema de l’aportació dels seus territoris els “Landers” se sap i es públic com contribueix cada un i havent solidaritat, un Lander ric tot i que no rebi tot el que rebria si es fes proporcionalment, no rebrà menys que un Lander que hagi aportat menys. Per cert allí per als càlculs es descompte el que es coneix com “l’efecte seu” que son els beneficis que te la capital per el fet de ser-ho i que no es conseqüència directe de l’economia pròpia. Això dic per aquests estudis privats on es diu que Madrid es la comunitat més solidaria amb diferència i on no es conten per exemple la gran quantitat de subvencions a empreses públiques d’allà com en el camp militar doncs argumentant que no ho rep Madrid si no... tots

I a on va parar la solidaritat? 

Després de 35 anys de solidaritat en democràcia que se sumen als fons europeus, continuen havent les mateixes regions riques i pobres i continuem tenint els mateixos problemes estructurals com ara el tema del PER, els terratinents  i els jornalers a Andalusia. Així que els fons lluny de dedicar-los a fomentar el creixement productiu s’han utilitzat i utilitzen per a despeses corrents cosa que serveix per exemple per equilibrar els pressupostos de les comunitats i cosa que fa que avui a sobre hàgim de sentir als presidents de Galicia i Extremadura dir allò de “mientras Galicia/Extremadura pagan...Catalunya pide...”;  “con 2 cojones” afegiria jo.

• Conclusió

El creixement econòmic d’un país depèn de la seva capacitat d’exportar, Espanya (i Catalunya) ha tingut la sort de tenir platja i sol i el turisme es la gran benedicció d’aquest país (no s’exporta, els consumidors de fora venen aquí directament a comprar) això ha equilibrat la seva balança de pagaments tot i tenir una minsa economia industrial. Però a part de la crisi actual aquest model està en perill, el mediterrani amb sol i platges es molt gran i inclús tots els països del Magreb amb costa ja estan potenciant el sector hoteler i dintre de poc serà difícil competir en el turisme de sol i platja barat.

Des de aquest any Catalunya ja ven més fora d’Espanya que a dintre i s’ha de treballar encara molt més per crear una base sòlida d’indústria i empreses de serveis per ser competitiva a Europa i al món. En aquest model, Espanya amb els seu impuls d’un model no productiu i d’un centralisme desproporcionat, l’espoli fiscal i la manca d’inversió’ en infraestructures s’ha convertit en un llast ja insostenible. Ja es hora d’administrar els nostres propis recursos i crear les nostres infraestructures tant de temps descuidades i potenciar les ja existents com ara l’aeroport del Prat i la seva promoció com a Hub de vols internacionals tant de temps supeditat al centralisme de Barajas

Visca Catalunya Lliure 
Visca una Espanya (sense Catalunya) republicana no centralista on els territoris tinguin el dret d'autodeterminació i es potencii les particularitat cultural de cada lloc i amb un model econòmic productiu sostenible i equilibrat en el territori. Demano massa? Realment els hi dessitjo el millor :) 

Zasca! 10 punts per a la Cristina

http://www.youtube.com/watch?v=3yQxixRBCls&sns=fb

Les Acampades vs despatxos de Madrid

Arran de l'article de quim monzó:

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110519/54156645763/he-aqui-la-spanish-revolution.html

La reacció del Monzó en el seu escrit plegat de tòpics l’estic veient en molta gent a partir de certa generació, ens venen a dir “vosaltres passerells no sabeu el que es una dictadura o la no-democràcia”. Bé doncs a tots ells els diria gràcies per els serveis prestats en les protestes que vareu fer en el seu dia corrent davant els “grisos” buscant drets fonamentals, però a tots els que ara critiquen jo els diria que no tenen ni idea del que es una autentica democràcia i que amb poc s’han conformat.
La democràcia no es només anar un dia a votar una gent que s’ocuparà de tot durant 4 anys. La democràcia es la plena participació ciutadana constant en tots els afers públics i les noves xarxes d’informació ens ofereix possibilitats infinites en aquest camí però fins ara desaprofitades.
Ningú amb un mínim coneixement pot negar que la crisi l’estan pagant sobre tot les classes baixes, i fins el crack, mai tants pocs havien guanyat tants diners i per cert pagant tants pocs impostos.

Abans i després de la crisi la gran banca espanyola, grans empreses anteriorment publiques i les poderosíssimes constructores han estat des de els seus despatxos a Madrid (les seva manera de fer acampades)al costat del govern pressionant mitjançant poderosos mecanismes i amb nombrosos ex politics en els consells d’administració per afavorir als seus interessos i a ningú ha semblat importar-li, ni al senyor Monzó tampoc, que s’entretenia escrivint articles irònics molt divertits. Doncs ara després de les retallades, d’endarrerir la jubilació, …, per fi, ja era hora, algú s’ha emprenyat en aquest país i a més ha organitzat assemblees ciutadanes per buscar solucions.

Ànim això només es el principi d’un fenomen imparable que potser serà d’evolució intermitent però que anirà augmentant i que només podrà funcionar si estem més preparats, si a força de més participació ciutadana anem coneixent els mecanismes de fer política i la gent s’hi va involucrant tenint cada vegada més criteri. Ara per ara els únics que s’han organitzat amb un interessos ben definits i amb les eines i coneixement adequat s per influenciar en la política son els tres sectors que acampen en els despatxos de Madrid.

Bona nit a tothom